dijous, 27 de febrer de 2014

Recuperar uns texans gastats

Ja tinc aquí la Matrimatic Jubilee 4 que vam comprar a mitges amb la meva mare. Encara estic aprenent-ne les funcions, com s'utilitzen els diferents peus, quina tensió de fil va amb cada tipus de teixit... però també vaig fent cosetes, projectes senzills dels que veure un resultat més o menys ràpid i que em serveixin per auto-convèncer-me que això se'm donarà bé i que no he llençat els diners.

En la meva recerca per la xarxa he trobat el canal del Youtube de Sylvia Santiváñez o Chita Lou, que inclou entre moltes altres coses un curs de costura a màquina des de nivell Zero patetero que m'està sent molt útil per poder treure a la màquina el màxim rendiment. I el primer projecte que he posat en pràctica és el de sargir uns texans.

Tenia uns texans que se m'havien foradat entre les cuixes degut al frec. Els vaig guardar amb la intenció de fer servir la tela texana per algun projecte, però en veure als vídeos de la Sylvia la naturalitat amb que fa i explica les coses vaig pensar que jo també ho podia fer!!

Els pantalons abans de començar


Com podeu veure, tenien un bon foradot! Es tractava d'un esparrec d'uns 8x3cm aproximadament. Seguint els consells del vídeo, vaig deixar els fils de la trencadissa original que estiguessin sencers, és a dir, que no s'haguessin partit i vaig triar un tros de tela per posar per la part interior dels pantalons.


Com podeu veure, la tela texana que tenia disponible és molt més fosca, de manera que vaig optar per posar-la al revés, encarant les dues cares interiors de la tela. Ara tocava embastar! 

Agulles de cap, que res no es mogui!
Primer, vaig fixar amb un repunt tot al voltant del forat per poder treure les agulles de cap i que el pedaç quedés ben fixat. A partir d'aquí, un parell de costures en diagonal i en ziga-zaga (sento el nivell lamentable del xist, però no ho he pogut evitar...)


Aquí teniu "la bitxa"

Un cop ben fixat el pedaç, vaig treure l'envast abans de procedir a la part de sargit estrictament parlant.


És important que tingueu en compte de no fer un pedaç gaire més gran que el forat a tractar i passar la costura a prop del límit del pedaç, ja que s'haurà de fer avançar i retrocedir la zona un bon munt de vegades abans de donar la feina per finalitzada i el pedaç es podria doblar i acabar cosint per sobre. I descosir no és gens divertit...

I a partir d'aquí, 15 minuts d'avançar i retrocedir per damunt del forat!


Com el forat era a la cara interna dels pantalons i no s'apreciarà i de fet també m'interessava que poguessiu veure el resultat, vaig triar un color de fil força més fosc que els pantalons. La palanca de costura marxa enrera em va facilitar molt la feina. Si hagués hagur de girar del tot els pantalons cada vegada que canviava de sentit, em sembla que encara hi seria...

En resum, uns 45 minuts de feina per recuperar uns pantalons que en el seu moment m'havien costat 39€. Si tenim en compte que jo vaig pagar la meitat del cost de la màquina de cosir, ja n'he amortitzat més de la meitat! Però el que més m'ha agradat és sentir-me autònoma i haver recuperat una peça de roba que m'encantava i que ja donava per perduda. #OleJo!!!!

M'agradaria dedicar aquest post a la meva àvia, que m'havia sargit roba tota la meva vida: allí donde estés, iaia ¡esto es para ti!

Bonus track: l'Azrael quan va descobrir la caixa fotogràfica home-made en la que he fet les fotos que acompanyen el post.

Gats i caixes. Tot un món



dissabte, 22 de febrer de 2014

El Ripoll més crafty

En l'era d'Internet diuen que ho tenim tot a un clic. I és ben cert. Ja no cal viure en una gran ciutat o haver de recórrer desenes de botigues per trobar aquell producte que tant et va agradar que vas veure en no-sé-quin capítol de la teva sèrie favorita.

Però a mi m'agradaria convinar la filosofia DIY (fes-t'ho tu mateix) amb el desenvolupament d'una xarxa de suports local que ens ajudin a arribar més lluny entre tots. Viure a un poble i voler guanyar-s'hi la vida no sempre és fàcil i és per això que crec que he de pensar en primer lloc en els meus veïns com a  font dels diversos materials que pugui necessitar. I, a més a més, es nota la diferència a millor: no és el mateix fer quatre clics que trobar-te amb l'Aurora perquè et doni una comanda que li has fet i comentar en què estàs embolicada ara, acostar-se al Gràfic i fer quatre bromes amb el Raúl, anar a buscar uns fils a Caballol i que t'agraeixin en persona que t'hagis fet seguidora seva a Facebook o comprar l'enèssima llana al Gran Basar i que en Jun et pregunti sorneguer si estàs fent gorros per tota la família [NOTA: va encertar de ple...].

Per tot aixó voldria recollir en aquest apunt les diferents botigues de Ripoll on habitualment compro. Aquest serà el meu petit homenatge cap a ells. M'agradaria que els ripollesos m'hi poguessiu ajudar: si trobeu a faltar alguna recomanació, feu-m'ho saber amb un comentari i entre tots anirem ampliant la base de dades de comerços relacionats amb manualitats, costura, teixir, cuina...

  • Caballol. Carrer Progrés número 14. Merceria, téxtils per la llar, llanes i fils i simpatia. Una botiga amb un disseny i una il·luminació impecables (encara em queden tics de la meva feina anterior). Si no hi heu entrat encara, no espereu ni un segon més. I a més, de tant en tant, interessants esdeveniments i tallers d'iniciació a la costura. També els pots trobar a Facebook.
    Font: Caballol
  • Gràfic Paper. Carrer Mossén Cinto Verdaguer número 14. Ampliant (i molt) el concepte clàssic de papereria té una secció de materials per scrapbook que ja la voldrien a moltes botigues de manualitats de la capital! I amb la finalitat que li poguem treure el màxim rendiment fan cursets de durada curta, de dos a quatre hores, dels que surts amb la teva creació a les mans. També els pots trobar a Facebook.
    Font: Grafic Paper
  • Punt de Costura. Ara direu que em contradic perquè es tracta d'una botiga on-line, però l'Aurora, la seva propietària, és de Ripoll i sempre li compro el feltre que faig servir per fer les meves cosetes, quedem, m'ho dona en mà i parlem una estonetea de les nostres coses. Abans tenia una botigueta al costat de casa meva, se la troba a faltar... L'Aurora té un blog on podeu veure (i encarregar) les seves creacions i també la podeu trobar a Facebook.
  • Gran Basar.Carretera de Barcelona número 68. Els ripollesos, amb aquest humor negre nostre tan de poble, en diem "El Corte Inglés de la Carretera Barcelona" i és que hi ha gairebé de tot. En el darrer any en Jun i la seva família s'han volcat en els materials per a les manualitats, destacaré especialment tot el material referent a les fofuchas, aquestes nines de cap gros, somriure permanent i equilibri impossible tant de moda. Podreu trobar tot tipus de làmines de goma eva: llisa, estampada, texturitzada... i a un preu, pel que es pot veure a botigues com Abacus, inigualable.
  • Merceria Conxita. Carrer de la Trinitat número 19. Amb permís de Caballol i Ca la Llúcia, LA MERCERIA. No perquè sigui ni especialment gran, ni especialment barata ni especialment maca, però tots els ripollesos hi hem posat els peus alguna vegada, no ho negueu ;-) Si fa molts anys que hi ets és que fas bé les coses. Una botiga amb història, no cal dir res més.
  • Ca la Llúcia. Carrer de Sant Pere número 7. A més a més dels articles comuns a una merceria, hi trobareu creacions en patchwork impresionants (per no dir que us faran caure de ... a terra).
  • Parament de la llar Carme. Plaça Clavé número 1. Si ets de Ripoll i tens ganes d'iniciar-te en el món dels dolços i la pastesseria decorada, aquesta és la teva botiga. A més, la simpatia de la Carme enganxa, sempre fa ganes de passar-la a veure! També podeu trobar-la a Facebook.
    Font: Parament de la llar Carme
  • Drogueria Roig. Carrer Mossén Cinto Verdaguer número 29. Aquí hi podreu trobar tot tipus de coles, pintures i vernissos per les vostres creacions plàstiques. 
  • Marcs Portell. Plaça Clavé número 4. En aquesta botiga de gust exisit, decoració minimalista i una olor que hipnotitza hi podreu portar les vostres creacions perquè hi donin  l'acabat que es mereixen. Però no només són uns fantàstics emmarcadors, també hi podreu trobar pintures i vernissos i figures per pintar. Els naixements de guix són per veure!!
Sóc conscient que tenim més botigues d'aquest estil a Ripoll, però no le she estrenat totes, així que si teniu experiència amb algun comerç que vulgueu afegir a la llista, podeu comentar l'apunt, enviar-me un correu a fetaripoll@gmail.com o deixar un comentari a la pàgina de Facebook del bloc. Entre tots anirem fent créixer l'apunt i donarem als nostres comerços una mica del reconeixement que els cal.

dimarts, 18 de febrer de 2014

Mentre espero

Feia dies que la meva mare i jo parlàvem de la possibilitat de comprar una màquina de cosir a mitjes. A mi m'en van deixar una de manual però quan la vaig anar a fer servir, li faltaven peces i, per tant, era inservible. Ella en tenia una altra de més moderna, però també manual i que tampoc acabava d'anar fina. Dijous passat vam fer el cop de cap. Després de llegir i rellegir informacions, característiques i recomanacions diverses, ens vam decidir per la Matrimatic Jubilee 4:

Font: matri.eu

Vam escollir aquesta màquina degut a la seva relació qualitat-preu. No és d'una marca coneguda del tipus Singer o Alfa, però pel mateix preu d'una màquina molt bàsica d'aquestes marques ens oferia molt més. Potser no arribarem a fer servir les moltíssimes funcions que ofereix, però estem segures que en sabrem treure profit.

Les recomanacions bàsiques per a principiants com jo o principiants avançades en el cas de la Milagros són:
  • Potencia a partir de 70W. En el cas de potències inferiors es poden tenir problemes amb teixits durs del tipus roba texana o símil de pell.
  • Traus en quatre temps. El fet que es faci cadascun dels costats del trau de manera independent permet jugar amb el tamany de traus i botons. 
  • Puntades mínimes: repunt o puntada recta i puntada en zig-zag. Ha de tenir selector de llargada i amplada del repunt i millor si té alguna funció de sobre-filat (overlock o similar)
  • Braç lliure o independent. Permet fer costures en rodó com per exemple els baixos dels pantalons, sense dificultat afegida.
  • La zona del porta-bobines ha de ser metàl·lica. Hi ha màquines l'interior de les quals és plàstic. Això no té perquè ser dolent, però la zona del porta-bobines, degut al fort desgast que pot patir, ha de ser metàl·lica.

Us deixo un enllaç on les seguidores de facebook del blog Oh Mother Mine DIY opinen sobre les principals màquines per a principiants que hi ha la mercat.

A finals d'aquest matí o demà a molt tardar l'hem de tenir aquí. A veure què tal!!

dijous, 13 de febrer de 2014

Hola món!



Fa un parell de mesos que em vaig quedar a l'atur. Com a molta gent, la crisi es va endur per davant una feina que semblava segura i en la que he passat bones estones. Com la situació econòmica és la que és, de moment he decidit no agobiar-me especialment i aprofitar per apendre altres coses.

Sempre m'han cridat l'atenció les coses fetes amb les mans. Suposo que la meva consciència de classe hi té molt a veure ;-) així que el fet que el DIY estigui a l'ordre del dia ha fet possible trobar a la xarxa tutorials, blogs o vídeos sobre gairebé qualsevol tema relacionat amb les coses fetes a mà i a mi m'ha permès anar aprenent cosetes.

M'encanta veure com la gent comparteix els seus coneixements a la xarxa i m'agradaria en un futur poder aportar creacions. De moment m'acontentaré a fer de repetidor de tot alló que vaig creant gràcies a qui ja ho ha compartit amb nosaltres.

Per començar, us recomanaré el blog de Marta Cárdenas:

Ja té més de 5 milions de visites i totes elles ben merescudes! Amb tutorials pas a pas, vídeos, cursos per apendre mitja, a cosir a màquina... és un exemple meravellós del que significa compartir a la xarxa! 

Fins la propera!!