dimecres, 26 de novembre de 2014

Benvinguts! Passeu! Passeu!

Comencem a verue llums penjades, aparadors plens de color i alegria... S'acosta Nadal! Animeu-vos a fer la vostra pròpia decoració de Nadal, us fareu més vostres aquestes festes tan familiars. I per donar la benvinguda a casa vostra, res millor que una corona. A veure si us animeu i m'envieu un munt de fotos del resultat!

Necessitarem:
  • Fil, agulla i tisores.
  • Un bolígraf i un regle per marcar la roba.
  • Una caixa de cartró. El tamany ideal és el de la caixa de baguettes del supermercat.
  • Teles variades reciclades. Poden ser camises, pantalons, llençols, faldilles o vestits que ja no feu servir. Com més variats siguin els colors i estampats més atrevida quedarà la corona.
  • Pistola de silicona calenta (i silicona) i cola blanca.
  • Retoladors o pintura vermella i negre.
  • Alguns trossos de cinta i trapillo.
Aquest projecte constarà de dues parts: La corona pròpiament dita i un ren que col·locarem al centre de manera que el conjunt es vegi encara més nadalenc!
Començarem per fer uns quants llaços per decorar la nostra corona. Si no heu fet mai un llaç, podeu seguir el pas a pas en aquest vídeo:
Si no teniu màquina, es poden fer a mà sense problema, només cal passar un repunt a mà. Trigareu una mica més, però el resultat és el mateix. Jo els faig una mica diferents, crec que queden més divertits i per aqeust projecte resulten molt millors: no el farceixo si no que faig un llaç doble, amb una peça exterior més gran i una altra de més petita, fet que em permet més combinacions de colors i estampats.  Podeu fer els llaços i la cinta central del mateix color o combinant robes, la vostra imaginació és el més important! Per cada llaç necessitarem una peça de 25x15, una altra de 20x10 i un trosset de cinta. En total necessitarem 20 llaços. Els llaços ha de quedar més o menys així:

Ara, procedirem a fer i muntar la corona. Agafem un tros de cartró i un plat fondo. Amb el plat de l'inrevés, dibuixarem la part interior de la corona i després una mica a ull a uns tres  o quatre dits dibuixarem la línea exterior.
Retallem dues peces iguals i les enganxem entre elles per donar més cos i consistència a la corona amb cola blanca o una pistola de silicona calente. Després, la forrarem  amb un tros de roba. Feu servir el tros de corona que hem retallat com a plantilla aproximada per tallar la tela. Recordeu deixar un  bon tros de marge per poder doblegar cap a l'interior i enganxar. Farem servir la pistola de silicona. El costat llis o fi serà la part posterior de la corona. El costat amb un acabat menys polit serà el davant. No patiu si no queda perfecte (que no hi quedarà) perquè hi enganxarem els llaços que hem fet per sobre.
Seguidament, enganxem els llaços a la corona com més us agradin. De nou la vostra imaginació és el més important. Tornarem a fer servir la pistola de silicona. En el següent vídeo podeu veure un exemple de com enganxar els llaços. Aneu directament al minut 9 del vídeo.
Ja tenim la corona! Ara la rematarem amb un ren de cartró reciclat que li donarà el toc nadalenc final. La cosa serà més o menys així:
Fotografia: Pequeocio

La plantilla original és de la pàgina  "Good House Keeping", tot i que podeu segyuir les instruccions de Pequeocio, que estan en castellà. Resseguim les diferents parts de la plantilla en un tros de cartró, retallem i enganxem amb cola blanca seguint les instruccions de l'enllaç de Pequeocio. Per acabar, pintem el nas  i els ulls i tallem un collar de trapillo. També podeu enganxar, si en teniu, uns botons negres com ulls i posar un cascabell al collar.
Finalment, encaixem el nostre ren a la corona i fem una llaçada per poder penjar-la, si és que la volem penjada. 
Espero que us hagi agradat aquest projecte! Si teniu cap dubte, podeu preguntar als comentaris o al Facebook. Estaré encatnada de respondre. I si us animeu a fer-ne alguna, envieu-me fotos!!!!

diumenge, 16 de novembre de 2014

Benvinguda tardor!

En primer lloc, m'agradaria disculpar-me perquè m'he pres les vacances més llargues de la història. Certament aquest any els ripollesos hem gaudit poc de l'estiu, ha fet un temps horrorós, però a finals de setembre va començar a fer bon temps i amb ell va arribar la mandra, les migdiades i el munt d'altres excuses que em posava a mi mateixa per no escriure. Anna, això no es fa!!!

I com sembla que finalment la tardor ha tret la poteta, que també li ha ben costat, i comença a fer fred i a ploure, jo també he decidit tornar a la rutina i ho faig amb un apunt ben de tardor. Avui vull compartir amb vosaltres el procés per fer codonyat casolà!La recepta (i la supervisió de tot el procés) li hem d'agrair a la Milagros Ramos (gràcies mare!).

Per fer uns 3.5kg de codonyat necessitareu:

  •  4kg de codony 
  • 800gr de sucre per cada kg de codony NET
  • Un gotet de vi blanc (tamany got de vi, si em permeteu la redundància)

El codony és l'olorós fruit del codonyer. Es tracta d'una fruita de tardor massa dura i astringent per ser consumida directamet i que se sol confitar o utilitzar com aromatitzant per la roba. Si això últim us sona extrany, proveu a  deixar un codony dins l'armari. Això ho vaig apendre de la Núria Riera en la nostra època universitària i la veritat és que la roba queda meravellosament perfumada.


El primer que heu de fer és pelar el codony i extreure'n el cor. Feu trossos del tamany aproximat d'una patata brava. Veureu que heu de desestimar bastant tros de polpa. És normal. Perquè us feu una idea aproximada, dels 4kg originals, en vam aconseguir gairebé 2,4kg de polpa neta llesta per coure.


Quan tingueu la polpa feta a trossos, agafeu una bona olla i poseu a escalfar la meitat del sucre amb el got de vi blanc i remeneu una estona amb una cullera de fusta. Nosaltres sempre posem una mica menys de les quantitats recomanades de sucre a totes les receptes de reposteria, ja que no ens agraden les coses excessivament dolces i la veritat és que el codony es va daurar i va quallar perfectament. 

ULL! Molt i molt IMPORTANT! Si sou cuiners d'aquests a qui agrada anar provant cada nou pas, si us plau no ho feu en aquesta recepta. El sucre és una substància que agafa temperatures altíssimes i us podeu fer una cremada molt greu.


Un cop el vi hagi evaporat l'alcohol, uns cinc minuts, afegiu la polpa del codony i la resta de sucre i remeneu bé amb la cullera de fusta perquè es barregi tot correctament: la polpa, el sucre en cru i el sucre cuit en vi. Veureu que no és fàcil. De fet, noaltres vam tenir una víctima col·lateral.


Uns deu minuts després, l'aspecte que ha de tenir la polpa ensucrada és el de la fotografia següent. Veureu que la barreja entre l'acidesa de la polpa i el sucre va fent un almíbar i la barreja es pot remoure ara molt més fàcilment.


Uns quaranta minuts després, el codony i l'almíbar s'hauran daurat perfectament. És el moment de passar tot el conjunt per la batedora elèctrica fins que quedi tot perfectament triturat.Com més paciènci hi poseu, més fi serà el resultat, el punt va, òbviament, al vostre gust. Proveu a deixar una mica de polpa al marbre i veure si qualla quan es refreda. Hauria de ser una reacció gairebé instantània. Si no és així, podeu tornar a posar el codonyat ja triturat al foc uns minuts més.

Si opteu per tornar al foc, aneu amb molt de compte ja que quan comenci a bullir, es faran unes bombolles enormes que esquitxen molt i que us poden fer greus cremades, ja que és un líquid molt dens amb molt alta concentració de sucre. A més a més, el codonyat es pot cremar i enganxar al fons de l'olla i deixar un mal regust al vostre codony. Tornar a bullir, tot i ser possible, no és la millor opció, és millor que sigueu pacients abans de retirar del foc i procedir a triturar.



El codonyat ja està llest per consumir. Podeu posar-lo en algun motllo per deixar-lo refredar, però no us estigueu d'agafar-ne una mica i saborejar-lo amb un bon formatge semi-curat!

Que disfruteu!


BONUS: Aquest plat pertany a una vaixella de més de 35 anys. No segueix la moda de l'aparença vintage, és vintage!

dilluns, 14 de juliol de 2014

A la Mostra de Labors de l'Associació de Dones de Ripoll

Avui tinc una notícia que espero que faci il·lusió a aquells que seguiu les meves històries. El proper dissabte 19 de juliol estaré a la Mostra de Labors de l'Associació de Dones de Ripoll. Enguany és la primera edició i estic molt i molt contenta que l'Aurora hagi pensat en mi i m'hagi convidat a participar-hi. Moltíssimes gràcies!!! La Mostra tindrà lloc a l'Espai Públic La Lira de Ripoll de 10 del matí a 8 del vespre. No-ripollesos que llegiu això, si no voleu venir-me a veure ho entendré, però heu de venir a veure aquest espai, una meravella d'arquitectura en ferro que honora el nostre passat, pesent i futur en el món de la indústria siderúrgica, que va rebre un Premi FAD l'any 2013 i que enguany representa el nostre país a la prestigiosa biennal d'arquitectura de Venècia.


Font: bravogirona.com


Us deixo també el cartells de la Mostra de Labors i dels tallers que farem algunes de les diferents expositores durant la tarda del dia 19. 



Els tallers tindran un preu unificat de 3€. Alguns especifiquen el material que cal portar. Jo us ensenyaré la tècnica per elaborar trenes de cinc caps o tiretes de trapillo. En el meu cas, no cal portar cap tipus de material, ja està inclòs al preu. Per aquell@s que no conegueu el trapillo, faré una petita introducció sobre aquest material, el seu origen i les prestacions que ofereix. L'objetiu és que marxeu del taller amb un collaret, una cinta pel cap o un cinturó infantil, que passem una bona estona junts i, qui sap, marxeu sabent una nova tècnica que podreu aplicar als cabells de les petites (i no tant petites) de la casa ;-)

font: trapillo.com

Al llarg de la setmana aniré penjant al facebook de Fet A Ripoll fotografies de les diferents artesanies que podreu trobar a la paradeta. Si no t'en vols perdre cap, fes-te seguidor de la pàgina aquí.



diumenge, 13 de juliol de 2014

Al casament dels més macos del món

Ahir va ser un dia molt especial per la família Avilés Ramos. L'Eli i en Germán es van casar!!! Va ser un dia magnífic, ells estaven guapíssims, ho vam passar genial i vam acumular un munt de records i anècdotes per per anar tirant una bona temporada.

Foto: Anna Teixidó


Tenia ganes de fer alguna coseta que els nuvis poguessin recordar, així que em vaig animar i vaig preparar un photocall d'estar per casa que espero que els agradés i fes passar una bona estona als convidats! Fa unes setmaens, el meu amic Quim va trobar un marc que va pensar que em podia interessar. Era un marc de fusta de noguera molt i molt fosc, gairebé negre. Jo ràpidament vaig pensar a canvia-li una mica la cara per poder utilitzar-lo al casament de l'Eli i en Germán.

Part posterior del marc



 Des de fa uns anys es veuen a tot arreu mobles i objectes de decoració amb un fals envellit conegut en el món de la decoració com French style o Shabby Chic que a mi m'encanta. Mirant per diferents llocs web vaig veure que es tractava de les diferents tècniques i aplicacions a partir de la pintura d'efecte guix, més coneguda com a Chalk Paint degut a que és la marca comercial més famosa. Aquest tipus de pintura té un efecte satinat, suau i sedós i com empolsinat. A més a més es tracta d'uan pintura acrílica i per tant la seva base és l'aigua, cosa que vol dir que no es tòxica i es pot rentar amb facilitat, tant dels pinzells com de les mans (sí, em taco moooolt les mans).

Si no pots trobar pintura Chalk Paint d'Annie Sloan o et passa com a mí i t'agrada fer potis, te la pots fabricar tu mateix a casa. El resultat no és tan fantàstic si no és que estàs disposat a fer moltes capes i passar-te hores polint, però els ingredients són molt i molt accessibles i fàcils de trobar:
  • Guix de pintor
  • Pintura acrílica
  • Aigua calenta
 Perquè et facis una idea de les proporcions, has de posar el triple de pintura que de guix. Tingues en compte que parlo de pes i no de volum!!!! Primer has de posar el guix i una mica d'aigua calenta per desfer-lo. En aquest punt aniria bé tenir una batedora o unes varilles velles a les que no tinguis molt d'afecte. Si no en tens, paciència i a remenar, fins que el guix estigui ben dissolt, no hi trobis grumolls i la textura sigui el més fina i suau possible. Afegeix després la pintura i barreja-ho bé. Tingues en compte que el guix fa que la pintura s'assequi molt més ràpidament així que és millor que facis poca barreja i vagis repetint més que no pas que et sobri perquè es farà malbé de seguida. Sempre pots conservar-la d'un dia per l'altre posant damunt una bona capa d'aigua que aïlli la pintura de l'aire, però és una solució a curt termini que en qualsevol cas no et servirà per conservar la barreja.
Per millorar l'acabat, hauràs de fer-te amb uns quants fulls de paper de vidre i polir ben polida la superfície. Pensa que amb el paper de vidre és fàcil que et surti el color que hi ha a sota. Aquest efecte és molt apreciat en els objectes Shabby Chic i a més és una conseqüència d'aquest tipus de material que et permet jugar amb capes de diferents tons o intensitats o fins i tot de diferents colors. Tot depèn de la teva inspiració i dels riscos que estiguis disposat a assumir. El resultat és fantàstic!
Detall del color anterior extret gràcies al paper de vidre

Jo vaig fer una primera capa amb color blanc, la vaig deixar aixugar bé i vaig fer una segona capa afegint una mica més de pintura acrílica d'efecte daurat, or vell i coure a la barreja original. Quan tot estava ben sec, vaig procedir a treballar-ho tot bé amb el paper de vidre.  

Finalment, vaig treballar bé les curves i relleus a pinzell semi-sec amb els tres tons d'efecte daurat, or vell i coure. El resultat final a mi em va encantar. Espero que a tu també, que t'animis a donar un aspecte nou i diferent a algun objecte de casa, m'ho expliquis als comentaris i m'enviïs una foto ja sigui al meu correu elctrònic o a la pàgina de facebook.
Bonus track: A la cosinada Avilés també li va agradar el resultat ;-) Sou guapíssims!!!!

Foto: Clàudia Aviles

dimecres, 11 de juny de 2014

Làmpares (i casa) noves.

Segurament penseu, amb tota la raó del món, que us tinc abandonats, però és que des del meu últim article, el 4 de maig, han passat moltes coses a la meva vida. Tres dies després, el meu sogre va tenir una angina de pit. Passat l'ensurt inicial, vam haver d'estar deu dies a l'hospital per fer proves i, en tornant d'això, ens va sortir l'oportunitat de mudar-nos a un pis més gran, més nou i AMB TERRASSA!!! Us podeu imaginar el què aquest fet ha comportat...

Tots els pisos on hem viscut fins ara tenien ulls de bou, de manera que mai hem hagut de preocupar-nos per comprar làmpares. Abans que en Jordi algú em digui que en català correcte s'ha de dir "làmpades", deixo escrit aquí que en sóc conscient i que m'hi nego. 

Qui conegui una mica el món de la decoració, sabrà com de car pot ser posar totes les làmpares d'un pis, però amb una mica de feina i imaginació es poden fer coses molt i molt maques. Fa temps vaig veure unes làmpares fetes a partir de garrafes de vi a granel i en aquell mateix moment vaig decidir que si mai tenia un pis amb làmpares, aquestes presidirien el meu menjador. Les que vaig veure decoraven el restaurant Can Guetes de la Fundació MAP a Ripoll. El meu bon amic Joaquim Merino, em va ajudar a fer-les, encarregant-se de la part més compromesa, tallar el vidre, mentre jo em vaig encarregar de la part elèctrica.



 

 MATERIAL NECESSARI:
  • Una garrafa de quatre litres de vi. Jo les he comprat a Vins Guillamet de Ripoll. 
  • Fil de cotó tipus Natura XL.Amb un parell de metres ja en tindreu prou.
  • Alcohol per cremar o metílic. 
  • Un encenedor.
  • Una olla gran amb aigua freda i glaçons.
  • Fil elèctric de 2x1mm. He escollit cable de planxa ja que està cobert de fil teixit i li dona un aire més vintage apropiadíssim. Amb uns 65 o 70cm en teniu prou si voleu que us quedi a l'alçada d'una làmpara normal.
  • Portalàmpares de rosca gran. Millor si té rosca exterior i volandera per pantalla.
  • Regleta per empalmar cable de 4 o 6mm.
  • Tisores amb pelacables.
  • Tornavís d'estrella petit.
Si l'electricitat us fa respecte, es poden adquirir kits ja muntats, però haureu de renunciar al fil de cotó, són kits de manguera plàstica. A canvi, podreu triar color: blanc o negre.

La part més compromesa, com deia, és tallar la base de la garrafa. Heu de posar el fil de cotó a remullar un minut en un got-plat-tassa ple d'alcohol fins que quedi ben amarat. Immediatament, lligueu el fil al voltant de la base de la garrafa aproximadament allà on volgueu el tall. 




Tot seguit enceneu el fil. Veureu que fa una flama blavosa, això vol dir que el que està cremant és l'alcohol. Quan la flama ja no tingui aquest color voldrà dir que l'alcohol s'ha evaporat. Rapidíssimament (això és molt i molt important) poseu la garrafa a l'aigua freda i bufeu ben fort pel coll. Si tot ha anat com ha d'anar, el cul de la garrafa baixarà i ja la tindreu tallada.



Això és més fàcil de dir que de fer. Heu de tenir en compte que aquestes garrafes tenen un vidre molt i molt gruixut i no totes es poden tallar. El tall resultant no és ni recte ni net i ni tan sols es tallen ben bé on nosaltres voldríem. Per mí, forma part de l'encant de les làmpares i és el que les fa úniques. A més a més, sovint presenten bombolles d'aire que poden provocar que el vidre s'obri en vertical o que la garrafa es trenqui.

Un cop tallada la garrafa, només haureu de muntar el portalàmpares, el cable i el floró. Bufar i fer ampolles (xist!) ;-b

El meu nou menjador


Si no veieu clares les instruccions o us tiren enrera les dificultats tècniques però us agradaria tenir una làmpara com aquesta, en Quim i jo en prepararem unes quantes per la paradeta que tindré a la Mostra d'Artesania que està preparant l'Associació de Dones de Ripoll el proper 19 de Juliol.

Bonus track: Si heu de fer una mudança, primer munteu les estanteries de metre i mig i després les làmpares. Així us estalviareu disgustos. 

diumenge, 4 de maig de 2014

Una bossa per la mare

Avui és el Dia de la Mare! Certament cal un dia per reconèixer la tasca feta per elles, dones compromeses amb la nostra educació, companyes, amigues, conselleres, coixins de llàgrimes... Sempre es diu que aquest tipus de celebracions són invents dels centres comercials, però amb pocs diners i una mica de temps es pot fer un regal que de ben segur la vostra mare apreciarà més que qualsevol objecte impersonal perquè l'haureu fet vosaltres pensant en ella.

Jo aquest any m'he decantat per regalar-li a la mare una Tote Bag o bossa de tela. Diverses tendències estan afavorint el retorn a la tradicional bossa de roba per anar a la compra com la consciència ecològica pel malbaratament de plàstic o el fet que les bosses de plàstic ja no siguin gratuïtes.

A la xarxa s'hi poden trobar centenars de tutorials per fer la vostra bossa i personalitzar-la al gust. Després de mirar-ne uns quants i de pensar què volia fer exactament, em vaig decantar per una cosa una mica més elaborada. M'explico: el concepte és el d'una Tote Bag, és a dir, una gran bossa rectangular de tela amb dues nanses, una a cada costat de la bossa, però també volia que es pogués fer servir també com a bossa de mà. Per donar-li aquest component més de complement que no pas de bossa de la compra li he posat un folre, un sistema de tancament, una butxaca interior i unes cantonades a la base que li donessin forma.

Em vaig decantar per fer una bossa de loneta. La loneta és un tipus de tela de base de cotó, tot i que acutalment a la majoria de teles es combina amb polièster. És una tela dura i molt resistent al frec, al sol i a l'aigua i per tant la trobem sovint en calçat lleuger i complements per anar a la platja i no s'utilitza per a la confecció de roba. A nivell de l'entramat, es desfila molt fàcilment, de manera que cal rematar cada tall amb un repunt en ziga-zaga. Vaig combinar base i nanses estampades amb una peça central en negre per contrastar.

Cantonades i repunt en ziga-zaga

Per l'interior, he utilitzat una tela gris i hi he afegit uan butxaca en la tela estampada de cotó que vaig utilitzar pel vestit de l'Eva. Mai sobra res, mai es llença res! ;-)



Combinant les mateixes teles he fet una peça per tancar la bossa per la part superior en forma de fletxa. La cara vista és estampada i la inferior és gris. La peça és simètrica i hi he fet un trau a cada punta per poder tancar la bossa amb botons. El fet de fer-la simètrica, respon al meu interès de no marcar quina part és la devantera i quina la posterior i deixar això a gust de la meva mare. Per cosir el botó he utilitzat un fil mouliné beix, de manera que el botó és negre com la loneta i l'estampat de la tanca i el fil és beix com el fons d'aquesta.


I aquest és el resultat final. Espero poder-vos posar una foto de la Milagros portant el seu regal. 
¡Un besazo Mare! ¡Te quiero!


divendres, 25 d’abril de 2014

Conseqüències de Sant Jordi

El passat dimecres va ser la Diada de Sant Jordi! Aquest és un dels meus dies preferits de l'any. Els carrers plens de persones carregades de llibres o triant i remenant a les parades, pensant en què li agradarà al destinatari del regal... Regalar m'encanta i regalar llibres, encara més!

Aquest any hem muntat paradeta de l'Escola Futbol Sala Ripoll i hi hem venut unes roses molt especials, ben dolces i fetes a mà per una servidora. Estic molt i molt contenta amb el resultat. De les gairebé 170 que vaig fer, a les 18:00h ja no m'en quedava cap! M'alegro per les finances del club, a 0.50€ per rosa, n'hem tret prou per pagar un arbitratge, que bona falta ens fa. Però m'alegro més per mi, que vaig poder recollir la paradeta i anar a viure la diada!

Toxo, llengua de gat i regalèssia, nyam-nyam
Amb en Jordi també vam tenir la nostra ració de Sant Jordi. Aquest any el meu amor va alimentar el monstre que porto dins:
  • La "vena freak" amb dos còmics divertidíssims: Darth Vader y su hijo i Darth Vader y su princesita. Veure a Darth Vader intentant educar a un nen i a una adolescent no es paga amb diners.
  • La "vena manetes" amb un totxo de tècniques de costura ple de fotos meravelloses de les que en trauré un bon munt de projectes i acabats.


I per acabar-ho d'arrodonir, una bona amiga en va parlar de Tèxtils Colomer, un magatzem de venda de roba a metres a Les Masies de Roda i aquest matí hi hem anat amb la meva cunyada, que és una enamorada del patchwork. La veritat és que és espectacularment gran, hi ha moltíssima varietat de géneres, colors, estampats i bons preus. M'he animat i hi he comprat tres talls de 0.5x1.40m de roba de cotó per patchwork per fer una reinterpretació d'un dels dissenys que he vist al meu llibre de costura. I tots tres per només 13.50€! Convinats amb una tela gris que ja tinc a casa, crec que pot quedar una cosa preciosa.

La matèria prima

Ja us aniré informant dels progressos!